Descarrega el mapa en pdf ací
Este proyecto no se entendería sin el equipo multidisciplinar que lo realizó: Alfonso M. Cuadrado, arquitecto e ilustrador; Ester Gisbert Alemany, arquitecta y antropóloga social y Jose Abellán comunicador y experto en gamificación, també ens va ajudar l’estudiant d’arquitectura Carles Pastor.
La demanda del projecte es: connectar els assuts amb el poble (qué bona pregunta del Regidor Rafa G. Berenguer i la Tècnic de Cultura Mónica Gascón), és una demanda molt àmplia, però comencem a concretar-la en les dificultades físiques de la connexió entre el riu i el poble. Esta inconnexió física és resultat, en part, de decisions d’ordenació territorial que han tallat eixa connexió tradicional, mitjançant el traçat d’infraestructures grises, l’Autovía A-70, l’Autopista A-7 i la carretera CV800, línies grises per a máquines que separen árees verdes.
Però no soles aixó, la desconexió també té a vore amb la pèrdua d’usos relacionants amb el territori. El punt de partida del projecte, és un altre tipus de línies, ja no grises, sino verdes. Us les expliquem. Des de la Convenció Europea del Paisatge de 2004 i l’Estrategia territorial de la Comunitat Valenciana de 2011, a Alacant també es comença a parlar de línies verdes. Pensem que esta és una gran oportunitat d’entendre el territori com algo viu, en continua transformació. En els documents oficials de la estratègia aparèixen fotomuntatges i això ens dóna la pista de que fan falta més que plànols per a arribar a eixes situacions que parlen d’un ús del territori més sotenible. Una manera molt simple de explicar-ho: quan es van fer els traçats de carreteres o d’autovies no feia falta una imatge per a explicar-les. En canvi ara, quan definim les línies verdes ens fa falta un fotomontatge en el que apareix gent, persones contentes, disfrutant, i vore l’ús que fan del territori. En este projecte no treballem des de la escala de la ordenació del territori sino en l’espai de estes dos línies encarnades que marquen l’espai de percepció del paisatge i d’experimentació amb els usos, els quefers.
La línia verda és aquí una línia cultural, una línia de vida. Fent el projecte des de l’area de Cultura, ens adonem que a més de conectar físicament el riu amb el poble tenim que fer-ho també narrativament, temporalment, comunicativament. La pregunta del projecte és llavors: Cóm tornar a connectar les nostres vides amb este paisatge?
Que vos pareix? Per qué penseu que ens fem ara esta pregunta? Pensad que hace 40 años, nuestros abuelos ya estaban conectados con ese paisaje y nunca se harían esa pregunta. Pero ahora sí que nos la hacemos.
No espereu que donem una resposta però la compartim perquè pensem que esta és la pregunta que hem de respondre col·lectivament en el futur pròxim. De fet, el que ens van trobar al començar el treball es que ja s’estàn fent moltes activitats per a reconnectar el riu amb el poble, des de rehabilitació del patrimoni hidraulic, l’aula riu sec, senderisme, sendes homologades, visites teatralitzades i guiades (i aquí voliem agrair a Anna Pont i Maria Ruzafa, de Medi Ambient i Turisme, que ens han facilitat tota la informació i ens han explicat les estratègies i problemes per a desenvolupar-les).
El projecte que vos presentem pretén incorporar-se a tot això i que es puga utilitzar desde totes estes àrees i més, com també la de urbanisme. Vale, a la práctica, la pregunta era: Com tornar a connectar, bla, bla…?
Hem fet dues faenes:
- Disseny de la ruta a partir d’un inventari de patron i fites.
- Activació de la ruta amb:
- un mapa gamificat (un mapa com un tauler de joc)
- i el disseny de senyaletica que facilita l’accesibilitat, orienta en el paisatge i reconstruix l’imaginari d’este territori
L’Inventari del Paisatge
Aquí vam investigar qué hi ha en eixe espai, qué hi ha entre el riu i el poble? Vam fer l’inventari de paisatge seguint les directrius de la guia d’estudis de paisatge i el manual d’interpretació del patrimoni de profesora Vinyals de la Universitat de Valencia. Però també hem incorporat altres coses. La més important, enlloc de unitats de paisatge, que és un área de terreny delimitada per una línia, la nostra unitat d’estudi ha sigut el recorregut. En concret, quatre traces patrimonials. Per a que vos situeu: el Riu, la Sèquia Major (R1), el Gualeró (R2), el Camí del Calvari als Plans (R3) i l’Assegador del Cantalar (R4). Al treballar recorreguts i no árees ens passa com al poeta, que la millor forma de tornar a fer estes connexions, d’obrir estos camins de nou, és caminant. Així ho hem fet, molt en detall, recorrent-hlos en el treball de camp.
També ens hem pujat als punts més alts, per a tindre panoràmiques. Al fer estos dibuixos panoràmics, hem pogut comprovar que, si bé hi ha taules interpretatives a alguns d’estos punts (a l’Assut Vell i la Serra del Calvari), estes sempre estan orientades cap al circ de muntanyes de la província. Açò és natural perquè, fins ara, no s’ha construït una narrativa sobre el patrimoni hidràulic i els camins de l’aigua i la seua importància paisatgística, cultural i educativa.
La narrativa de l’horta encara no está construida. De cada recorregut hem fet fitxes com aquestes. Recòrrer-los ens ha permés estudiar al detall els problemes d’accessibilitat, saber ón s’acaba un carril bici, ón hi ha un encreuament complicat o, simplement, ón no és pot accedir. I és que estes quatre traces patrimonials no sempre són evidents però les hem intentat recórrer a pesar de tot, especialment les séquies i, en algunes ocasions hem hagut de seguir altres variants d’entre els camins secundaris. Per això hem inclós unes fitxes del que trobem a cada encreuament. Indicant on et porta cada direcció i si ha un recorregut circular, tan important si volem conectar amb el poble, però per ara alguns d’ells no tenen eixida.
A l’estudi dels encreuaments veiem cóm la proporció d’espai públic és molt reduïda en els terrenys rústics comparats en els urbans. A la ciutat, al poble, cada poc hi ha un encreuament. També ens ha permés dividir cada recorregut en trams de paisatge que qualificavem amb la experiència sensorial paisatgística. Qué es pot sentir, tocar, vore, oldre i experimentar a cada un d’eixos trams. El tràfic, però també la sensació ambiental, l’ús actual i si hi ocorren activitats especials al llarg de l’any, com festes i fires i les fites patrimonials catalogades.
Estes són les fitxes que, esperem que molt pronte, permetran als guies turístics i/o organitzadors de les rutes fer un guió interpretatiu de la ruta o itinerari concret segons els usuaris als que es dirigeix. Però també, estes fitxes són les que permetrien un treball col·lectiu i participatiu amb distints grups d’usuaris o associacions per a valorar cada tram. La nostra experiència és que és molt difícil que un grup de persones no especialistes, caracteritze una unitat de paisatge però és molt fàcil fer un passeig junts i parlar delque ens hem trobat pel camí. D’ahí que treballem amb línies i no amb unitats de paisatge.
Patrons del quefer de l’horta en lloc de monuments
Un altra aportació important que fem, i que creiem clau per a treballar el sistema patrimonial hidràulic com a un lloc etnológic és no centrar-nos sols en monuments i fites concretes. En canvi, estudiem les sensacions paisatgístiques que percibim en moviment, caminat o pedalejant pels Camins de l’Aigua. Per aixó hem treballat buscant el que hem anomenat ‘patrons paisatgístics.
Son los elementos, espacios o situaciones que se repiten y ayudan a interpretar el paisaje. Por ejemplo, una palmera, en el horizonte, muchas veces vinculada a una casa. Las acequias, a veces entubada y a veces descubierta. Distintos tipos de vallados, que te hablan de qué tipo de casa hay detrás.
Estes imatges vos donen una idea del repte d’entendre este paisatge descuidat al llarg de tants anys com algo que tinga valor per a tornar a connectar-nos. Els que coneixeu estos llocs de prop i teniu vivències i records d’ells els aprecieu, però cóm convertir això en un valor compartit. En cada una d’estes fotos en que pareix que no hi ha res podem anar descobrint els patrons que construïen el paisatge de l’horta de Mutxamel. Parem en una aleatòriament, palmeres, valles, bancals,… A l’inventari hem anat recopilant elements i situacions que una per una no semblen importants però que totes juntes formenun paisatge a valorar.
A cada un d’eixos elements li preguntàvem, des d’ací cóm vaig a l’assut? I així veiem que en cada instantánea hi han multitud de’elements que ens connecten amb els assuts i el riu. Així, si hi ha una panaderia al poble, esta ens refereixa un forn, i este a algun dels molins situats als braçals i les filloles que sempre es ramifiquen des dels assuts. O si hi ha un voladís de ceràmica o una teulada amb canyís, esta es referirà a un taller ceràmic que treballa amb la terra argilosa que sedimenta el riu i també als canyars que creixen al llarg dels braçals i al riu. O, aigües avall, si hi ha una casa amb un bany, podem imaginar com este desaigua al clavegueram que, finalment, arriba a la depuradora i torna al llit del riu i al mar. Esta idea ens fa part activa del paisatge, ens connecta amb ell. Com a visitants i habitants som part del cicle de l’aigua en les nostres activitats quotidianes com usar el bany o comprar el pa. D’esta forma, en les visites guiades, qualsevol patró rel·lacionat amb l’aigua potser un disparador de narrativa que connecte amb el patrimoni hidràulic, depenent de la temàtica o l’activitat concreta que es vulga desenvolupar desde les Regidories o, també, des de les associacions i corporacions involucrades en el territori.
Mapa divulgatiu
Otra de las cosas que hemos hecho es este mapa, que podéis descargar aquí y que recoge esta actitud lúdica que ya teníamos en el inventario. La actitud lúdica fomenta la curiositat, la invenció i ens anima a recorrer estos camins al mapa i a la realitat. Creiem, junt a importants urbanistes i paisatgistes com Ch. Alexander, Teresa Galí-Izard o Jan Gehl que el joc és una ferramenta molt valiosa, i seriosa, per fer ciutat junts. Els relats que connecten un arbre o un voladís amb el riu, són molts. I també són moltes les rutes possibles per arribar a l’Assut o vindre al poble. Nosaltres hem indicat una ruta guiada circular que la teniu marcada al mapa.
Esta ruta passa per els punts que veiem al principi, els dos assuts al riu, el palau de Peñacerrada i l’esglèsia, els quatre llocs imprescindibles per comprendre el sistema hidràulic i, sobre tot, els quatre llocs on hi ocorren moltes activitats culturals i turístiques i están protegits. A més, hem afegit el Pantanet que és per a nosaltres un punt clau per entendre que este sistema hidràulic encara està viu. Allí es donde las aguas se reparten y aún está en uso. Però esta ruta no és la única possible, la narrativa del mapa proposa i està oberta a molts tipus de rutes segons el temps o l’interés de qui l’ha de recòrrer. Si va a peu o en bici. Si vol exhaurir la temàtica de les finques de recreo o de les fonts o de les infraestructures.
Els elements que donen peu a estes narratives ja no estan tan localitzats com els 5 imprescindibles. Als recuadres il·lustrats hem donat unes claus interpretatives de estos elementos que están más distribuidos por todo el territorio, hay muchos hornos, fuentes o fincas y aunque no se puedan visitar sí que forman un conjunto paisajístico. I les relacionem amb els icones que organitzen la informació a la cara b del fullet del mapa divulgatiu on es desplega el mapa. Les fites i els patrons s’organitzen en quatre famílies de màquines, llars, ritmes i delícies (delícies per als sentits: desde una vista panorámica als dolços) per a que cadascú puga recòrrer un relat propi d’este lloc etnològic.
Com esteu veient, el mapa és un poc especial. És un mapa de divulgació que ens conta una història, que pretén ficar-nos en l’univers imaginari de l’horta despareguda, de lo que va ser però també del que podria ser. Això ens ha passat, que no podríem dir ben bé que ho hem buscat, perqué hem hagut d’estudiar molt per entendre el sistema de rec i intentar localitzar els braçals, les filloles i els ramals. Les sendes i els camins. I en eixe treball, hem torbat als llibres i als arxius mapes com estos que veieu, dibuixats al voltant de 1500 quan es va construir la presa de Tibi, que mostren bé cóm l’Assut i el regadiu és l’origen de Mutxamel.
Hem vist cóm estos mapes i estes infraestructures reinventaven un territori al dibuixar-se i al construir-se respectivament i això ens ha fet molta enveja. Perqué hui en dia, sembla que tots els mapes ja ens els donen fets, a un toc de mòbil, i que totes les terres ja estan descrites. Ens preguntàvem si esta nova infraestructura verda també podría re-descobrir-nos el territori. Per a això hem hagut de desdibuixar els mapes tècnics que ens venen donats i que ens van cedir Paco Macià des d’urbanisme.
Partíem del mapa georeferenciat i voliem recuperar els antics mapes de braçals, fer desparaixer lo urbà per a que el lloc etnològic emergira altra volta. Suni Brotons ens ha prestat molta ajuda des de l’arxiu i Carmen Sánchez d’urbanisme també ens ha donat consells molt valuosos com el de consultar el cadastre per vore quins braçals i filloles encara són patrimoni del sindicat de regants. I eixos són els que hem inclós al mapa.
Mirant de prop el mapa veieu cóm utilitzem l’ambigüetat de la ilustració manual front a la de l’ordinador per a poder marcar camins d’aigua que ara potser no són accessibles, però que ens fan la pregunta de cóm era este paisatge quan eren accessibles i, inclós, de cóm podria ser en el futur si alguns tornaren a ser-ho. Esta mateixa estratègia ja la utilitzavem per a representar les fites patrimonials i els patrons paisatgístics.
Per exemple, si passeu ara per el Pantanet veieu esta imatge, però nosaltres hem dibuixat esta acuarela en la que la perspectiva es distorsiona i l’aigua té una presència abrumadora. O a la Plaça Nova, on tornem a vore l’illa que formàven la sèquia i el braçal, mentre la torre del campanar se’ns tira al damunt. Estes decisions estètiques no son casualitat, intentem que al recorrer estos camins, l’aigua rebrote en la nostra imaginació com a forma d’especular amb les possibilitats futures d’este paisatge. I atents que utilitzem esta paraula, especualr, amb tota la intenció.
Disseny de Senyalètica
Anem acabant, i vos expliquem el disseny de la senyalètica. Per a que vegeu que no refugim els punts crítics, vos contem cóm la ruta aconseguiex creuar les carreteres. A l’hora de dissenyar la ruta teníem el problema de creuar la CV800 prop del Assut Nou i de poder passar a l’altra banda dela AP-7: Hem decidit guiar als caminants per baix de les vies, exactament pels camins de l’aigua. En el cas de la AP-7, passem pel llit del riu i el problema el tenim a l’hora de creuar la N-340 a la altura del Pantanet.
En el cas de la CV-800, en el treball de camp hem descobert que darrere d’eixa selva (açò és el llit de la séquia del Gualeró quan es troba a a CV-800 a la altura del Camí de la Canaleta), hi ha este pas. Són passos que ja són possibles però que s’està treballant per a fer-los més accessibles i eixe ha sigut una de les propostes en el projecte de senyaletica que hem dissenyat.
Com podeu vore al Pantanet les intervencions que es proposen són mínimes, amb material de construcció de carretera, balises, pintura fotoluminiscent. Estos pasos es podran col·locar també als altres llocs amb problemes de segureta que marcavem al mapa.
Al Gualeró utilitzem blocs de pedra prefabricada per a salvar l’aigua estancada, farà falta desbrossar també i eixos mateixos elements de construcció simple s’utilitzen per a reconstruir un imaginari que t’acompanya al llarg de la ruta i que a estos punts es fa un poc més espectacular. Ja heu vist dos tipus de senyals dels 5 que hem proposat a este projecte bàsic de la senyalètica: intervencions d’accessibilitat, i el que hem anomenat intervencions de reconstrucció de l’imaginari de l’horta. Encara que, en el disseny, hem intentat que totes les intervencions participen d’eixa reconstrucció. Veiem les altres propostes:
Per a les quatre vies d’accés hem dissenyat estos cartells de gran format que donen la benvinguda al poble. Continuen la estètica dels mítics cartells de la Autovía de la Costa Blanca, un icone del disseny valenciá de la transició. Estos cartells mostraven amb traç molt simple i colors primaris un tret característic d’eixe lloc. Hem pensat que el sistema de reg de Mutxamel i la tomata del seu nom mereixien un d’ells.
No vos contem totes les intervencions, sols mostrar-vos dos altres exemples de reconstrucció de l’imaginari. Al pont de la AP7, on proposem utilitzar la escala dels pilars per a que el caminant puga fer-se una idea de l’escala de l’aiguadut o la riuada, convertint-los en unes fites monumentals a través de la pintura mural. O a les vores del Pantanet, on voreres prefabricades, graves i jocs per a nens poden reconstruir un bancal amb partidors amb els que els xiquets puguen jugar a ‘regar a manta’.
Per últim, este és el disseny de taules interpretatives per als sistemes de senyalització del sender i fletxes d’orientació. Amb un sistema similar al del mur de gabió, construim un pilar on ficarem la pedra calcària del tipus amb el que es construíen els partidors. A eixes pedres es pintaran les senyals de sender homologat. I utilitzem les barres d’acer corrugat per a sostindre les fletxes. A ells, soldem també els perfils en L que sostinen la planxa del partidor on col·locarem el cartell amb el mapa i les orientacions de la ruta guiada. És un element modular i resistent. Idealment es colocará en els llocs urbans o periurbans per on passava algun braçal o séquia para reconstruir l’imaginari de quan l’aigua encara passava per dins del poble.
Pròxims passos
Tot açò està ja preparant per a fer plànols, detalls de preus i treball de producció, segons hi vaja arribant presupost. Volem agraïr de nou tota la confiança i ajuda de les persones que hem anomenat.
I perqué estem agraïts, no podem passar-los la responsabilitat de les errates que vegeu, per exemple a Xavier Sala que ens ha ajudat molt en la correcció dels textos. Les errates són nostres i esperem que ens les conteu per a que, en pròximes impresions es puguen corregir. Per ara este és el mapa que tenim entre mans que esperem que siga una ferramenta per a, com deiem abans, especular amb el paisatge.
Volíem acabar recuperant esta paraula perqué ens sembla que la especulació no és altra cosa que la imaginació del futur, eixes cuscanelles que et fa el cos quan penses «que passaria si ferem açó», o quan al trobar-te a un encreuament, et preguntes «que ens trobarem si caminem per aquella senda». Ara eixa paraula sembla que sols té una connotació negativa, després de molts anys de que sols unes poques persones tingueren les ferramentes per a imaginar el territori, per a especular urbanísticament amb ell. Però, hui i en dia, que podem juntar-nos a cartografiar, obrir camins i imaginar des d’altres mirades, nosaltres voldríem reivindicar eixa actitud de mirada al futur de la especulació perqué pensem que si la fem des de molts llocs, també des de la cultura, des de la agricultura ecològica, del medi ambient, dels majors i dels joves… Si comencem a pensar per on podem passar en la pròxima caminada este inventari, este mapa i este projecte es converteix en una ferramenta especulativa per a obrir noves línies de connexió amb el paisatge, nous camins de l’aigua.
Esperem que servisca per a això i que es continue treballant en estos projectes