Les consultes a prova: 5 estratègies per a projectar conversant

– Quina vista t’agrada més vore per la finestra?

– Just des d’ací. Este és l’únic balcó, de les dos vivendes, des d’on es veu l’horta.

– Ara hem de fer una llista de desitjos, però han de ser coses concretes, no importa si penses que són impossibles. Com t’imagines la teua casa ideal?

– Vaig nàixer a Múrcia, a la típica casa de camp amb porxe. La meua casa ideal hauria de tindre un porxe on llegir, sopar, estar amb la família… 

– I per exemple, com t’imagines despertar-te a eixa casa ideal?

– M’imagine alçar-me i anar a una cuina ampla, des d’on es veja el trosset d’horta que veem des d’ací, i tindre espai suficient per desdejunar els quatre junts, sense embrutar massa.

Això és un fragment del qüestionari que li vam fer als clients de la consulta, L i A, a la primera reunió. Abans de vindre a aRRsa!, jo m’imaginava que la típica conversa per preparar una reforma amb un arquitecte començaria per “El bany se’ns ha quedat xicotet” o “Necessitem un dormitori per a la xiqueta que ve”.

Bé, normalment per fer una reforma no es telefona a un arquitecte: “I si després no ens agrada el plànol que ha fet?”, “No anem a pagar-li a un arquitecte sino tenim ni per a canviar els dos banys”, “La casa és meua i jo sé com vull viure”… I per això, la majoria de potencials clients senten que no és necessària la mà d’un arquitecte; sinó que resulta car i fastigós tindre que lidiar amb un artista egocèntric.

Per això el Mètode utilitzat a les Consultes d’Arquitectura té un doble resultat: per una banda, l’usuari participa al procés de pensament de la seua vivenda, mentres l’arquitecte obri un nou nínxol de mercat gràcies a la claredat del procés i el preu; l’usuari té la garantia que es tracta d’un assumpte seriós i de moltes hores de treball.

Però per a que el client participe al redisseny de la vivenda, s’ha de saber escoltar. El que requerix el procés de reforma d’una vivenda no és que el client demane, sinó escoltar el que dessitja i necessita. És a dir, quan vas al metge, el desig del pacient podria ser curar-se el mal de cap, però eixa demanda no és el desig sinó la resposta, obviant el diagnòstic previ. Per exemple, sinó seguirem el Mètode de Livingston, un diàleg a la consulta haguera pogut ser:

-És possible baixar la barana de la finestra per poder vore millor l’horta des de la cuina?

-No, no es pot perquè està prohibit modificar la façana de l’edifici.

La pregunta està equivocada, perquè el desig no és baixar la finestra sinó vore millor la mar. Baixar la finestra és la resposta que bloqueja el desig.

-És possible vore millor l’horta des de la cuina?

-Sí, podem fer una tarima de 30 cm i de pas fem passar les canalitzacions per la nova tarima, conservant el fals sostre.

(este és un dels exemples utilitzats per Livingston al seu llibre Arquitectos de familia)

1. Dibuixem entre tots el Projecte del Client

La clau de les Consultes d’Arquitectura està en les estratègies per a escoltar, i comença per entendre que el client no ens demana un projecte, sinó que el porta. El projecte és seu, i per això comencem el segon pas (que esmentàvem a l’anterior post) demanant-los que dibuixen el Projecte del Client: la reforma que ells farien. L’important no és què dibuixen, sinó com expliquen el seu projecte. Per això, Ester va dibuixar exactament el que L i A indicaven (per separat), mentres els interrogava sobre les decisions preses. “Ací alçaria un tabic”, i li preguntem “I ací, què hauria?”… De seguida s’adonaràn que no ho tenen tot tan clar com pensaven, i a la volta nosaltres detectem el que més (i menys) els agrada de la casa.

2. La nostàlgia del futur

Després de dibuixar el seu PC, fem punt i apart i els vam preguntar sobre la història de les seues vivendes abans de la reforma; passant dels records d’infantesa al pis d’estudiants, incloent l’actual vivenda, que normalment ja ha sofert modificacions prèvies a esta reforma. Poc a poc anem descobrint els seus desitjos, des de distints punts de vista, com quan recorden amb nostàlgia la casa on van viure quan eren xiquets. Al següent exercici, l’últim de la sessió, Més-Menys, van fer una breu llista del que més i menys els agrada de la casa: la llum que entra pel menjador, el barri, la falta de lloc per posar plantes, eixe dormitori no té bona ventilació… Però alerta! Els demanàrem que jerarquitzen els defectes i virtuts de la casa, i així els fem pensar, fregant el mètode maièutic de Sòcrates.

3. La pel.lícula de la seua vida

A la segona sessió, vam començar parlant de l’estat de la vivenda actual i de la seua casa ideal, tal i com es veu a l’inici del post. Per això la Casa Final Desitjada s’ha de descriure sense preocupar-se dels recursos i de forma concreta, intentant que la definisquen amb escenes de pel.lícules o llibres que s’hajen quedat a la memòria; o descrivint un dia de rutina a la nova casa, recorrent totes les estàncies. On? Com? Per què? Interrumpim amb freqüència per dinamitzar la conversa i aclarir conceptes:

-Això sí, la galeria fora. Vull una casa sense galeria.

-Per què?

-No m’agrada ixir del dormitori per anar al bany. Ni el color de la xapa.

Li expliquem que no és precís anar al bany per la galeria, i li mostrem fotos de xapes verdes i blaves.

-Ah, això sí m’agrada molt.

Anem així imaginant escenes i generant nous significants, un llenguatge entre l’usuari i l’arquitecte necessari per a facilitar l’enteniment entre les dos parts; ara el farà servir l’usuari, i a la presentació de variants el farem servir nosaltres per a donar-los a entendre solucions que ells no s’havien plantejat.

4. Llista de mínims i globus de màxims

Captura de pantalla 2016-08-19 20.27.18

El joc de la C.F.D. va acabar amb dos exercicis més. Al primer, la Casa Ideal Mínima, s’elabora una llista de mínims essencials sense els quals no s’entendria la casa. És un exercici essencial si, per qüestions econòmiques, es planteja la reforma de la vivenda per fases. Al segon exercici s’han de dibuixar els globus, amb els quals vam determinar la quantitat d’ambients que realment feien falta per a totes les activitats que van sorgir a la C.F.D.

5. La idea central

Vam acabar la sessió a amb algunes revistes d’arquitectura i interiorisme damunt la taula, i vam llançar tres preguntes breus que després ens van ajudar molt al plantejament de les variants:  Quina és la imatge (la estètica) que volen per a la vivenda? Quin és el caràcter que desitjen aconseguir? Quina és la idea central de la vivenda?

En este cas, com va passar amb la galeria, és important mostrar amb imatges les possibles alternatives. Potser diguen “Volem una imatge pràctica i un caràcter rústic” però després enamorar-se d’una cuina d’acer inoxidable, que ni tan sols havien imaginat que existia. Per això també la diferència entre imatge i caràcter. A la primera pregunta es van recolzar de seguida amb imatges per explicar-se bé, però quan els preguntàvem pel caràcter, s’ho van haver de pensar. Els haviem demanat només una única paraula, que tindrem tatuada al front mentres repensem totes les variants, entre tot el marasme d’informació.

I amb la idea central, la sorpresa. Després de dos hores de conversa, havia connexió i reprocitat entre nosaltres i els clients, per això a la última pregunta no va fer falta cap aclariment. “Una cabanya africana”, “Un loft familiar”. I ahí teniem l’inici de les dos primeres variants que els presentariem en 15 dies.

2 thoughts on “Les consultes a prova: 5 estratègies per a projectar conversant

  • Alfonso M. Cuadrado Mulero

    10/05/2016 at 8:05 pm Responder

    ¡Enhorabuena por el post, Carles!
    Queda claramente reflejado (desde el título y con esos diálogos escritos) que en las Consultas el proceso de diseño es fundamentalmente conversacional. ¡Puede que en el futuro sean hasta unas consultas peripatéticas! 🙂 Y mientras caminamos por el lugar vamos creando este contexto de entendimiento, mostrando las implicaciones de las decisiones que se van a tomar, desvelando deseos, tomando conciencia del grado de felicidad en obra, etc.

  • Andando, pero… sin dejar el papel y lápiz! :p Desde luego que una vez en la obra (aún tengo que verlo!) si lo podríamos llamar consulta peripatética… ¡Igual hasta es un reclamo comercial!

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *